Adjuntem una interessant sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona (Secció 15a), que DESESTIMA una reclamació de despeses de constitució d’hipoteca, per entendre que:
L’acció de declaració de abusivitat NO prescriu
L’acció de reemborsament derivada de l’anterior acció SÍ està subjecte a termini de prescripció (A Catalunya, 10 anys)
19. En definitiva i com a conclusió, estimem que l’acció declarativa de nul·litat és imprescriptible i,
per contra, que l’acció de reemborsament de les despeses indegudament abonats està subjecta a termini de prescripció.
Sobre el termini de prescripció a Catalunya:
20. En el present cas resulta d’aplicació el Codi Civil de Catalunya, en concret, l’article 121-20 de la
Llei 29/2002, de 30 de desembre, pel qual “les pretensions de qualsevol classe prescriuen al cap de deu anys, llevat que algú hagi adquirit abans el dret per usucapió o que aquest Codi o les lleis especials disposin una altra cosa”
Sobre el dies a quo, es pronuncia:
25. En aquest cas, la demandant va poder exercitar l’acció des del moment en què va fer efectius les despeses la restitució reclama. No estem davant la nul·litat d’un contracte com a tal sinó davant la nul·litat d’una clàusula per abusiva, clàusula que va desplegar i va esgotar tots els seus efectes el 20 de desembre de 2004. Vam descartar que pugui posposar el dies a quo a la data de la primera Sentència del Tribunal Suprem que es va pronunciar sobre la nul·litat de la clàusula de despeses o al moment en què es declara judicialment la nul·litat. Reproduïm l’efecte els arguments de la Sentència de l’Audiència Provincial de València, Secció 9ª, d’1 de febrer de 2018, que fem nostres per la seva claredat i encert
