Declara el TS que quan no resulta aplicable el règim sancionador específic previst per a les operacions vinculades en la normativa de l’IS, resulta d’aplicació el règim sancionador previst amb caràcter general en la normativa procedimental tributària.

En una inspecció s’efectua un ajust de valoració derivat del règim d’operacions vinculades, i encara que no és aplicable l’obligació de documentació d’aquest tipus d’operacions a causa de que la contraprestació de les operacions realitzades en el període impositiu no supera els 250.000 euros de valor de mercat, se sanciona la conducta acord amb el règim general previst en la normativa procedimental tributària.

No estant d’acord amb la sanció, en considerar que la Inspecció està realitzant una interpretació equivocada del règim sancionador de les operacions vinculades, recorre el contribuent en diverses instàncies, per finalment acudir davant el Tribunal Suprem.

Amb la qüestió plantejada davant el Tribunal es pretén determinar si, no havent-se incomplert les obligacions específiques de documentació exigides en relació amb les operacions vinculades, les correccions efectuades per l’Administració tributària, li permeten sancionar a l’obligat tributari d’acord amb el que preveu la normativa general tributària.

El TS, en la seva sentència de 15 d’octubre de 2018, estableix que la no aplicació de l’exempció total de responsabilitat continguda en la regulació del règim sancionador de les operacions vinculades als subjectes exonerats de l’administració de la documentació relativa a les operacions vinculades i , en conseqüència, la inexistència en aquests casos d’un concurs de normes entre el règim especial sancionador de les operacions vinculades i el general de la normativa tributària.

En defecte del règim sancionador específic de les operacions vinculades que preveu la normativa de l’IS, procedeix aplicar el règim sancionador general que preveu la LGT. Existint en tot cas l’obligació per part dels subjectes passius de valorar les operacions vinculades entre persones o entitats vinculades pel seu valor de mercat, res no impedeix a l’Administració sancionar a l’obligat tributari d’acord amb la mateixa, en aquells supòsits en què:

– el valor normal de mercat que s’hagi atribuït a l’operació vinculada sigui incorrecte i hi hagi precisat d’una correcció valorativa per part de l’Administració tributària; i

– concorrin els requisits necessaris per apreciar l’existència de la infracció tributària per deixar d’ingressar el deute tributari que hauria de resultar d’una autoliquidació, és a dir, els elements objectius i subjectiu que conformen el tipus d’injust.

Font: El Dret